Llibertat i desvinculació

El concepte de llibertat de la nostra època esta molt lligat a dues altres valors, l’autenticitat i la possibilitat d’optar. L’autenticat es concebuda  com l’actuació espontània deslliurada de tota obligació. La sinceritat que port a la autenticitat no es entesa com el servei a la veritat, sinó com el comportament mes adequat al impuls. La obligació es per tant contrari a  el ser autèntic i veraç i, la veritat no hi juga cap paper

Fe alguna cosa per obligació  és no ser autèntic, una forma de hipocresia Aquest concepció contamina tot el sistema moral de la nostre societat, el seus marcs referencials i per tant la capacitat per discernir el que esta be del que esta malament .Té una incidència brutal en el sistema neuronal de la nostra societat civil ,el matrimoni i la família i, el seu efecte es el  Alzheimer de la societat. El teixit social perd memòria, consciencia de si mateix i es fragment, però afecta  tot els àmbits escola empresa, religió: “Jo reso quant  em plau”.És la desvinculació.

El desig i la seva satisfacció es situa en el centre del jo i en el centre de la societat, es impulsat per la cultura mediàtica i servit pel govern. I afecta de manera especial als joves i als adolescents perquè son les cohorts de població que han estat formats nomes dins d’aquest marc de referencia. Els mes grans en tenim d’altres amb el que comparar; ells no. El desig pot ser  molt bonic   però és versàtil, voluble, influenciat per la circumstància, per la passió. La nostra vida i la de la societat no pot dependre  nomes de l’esta d’ànim que és el marc d referencia que condiciona els postres desitjos. Les nocions de llibertat i autenticitat formulades en aquells termes son emmirallaments. No serveixen per conduir la vida ni personal ni col·lectiva .De fet els rebutgem en tots els àmbit de la vida, el de la salut, en l’educació dels infants, basada en una ruptura profunda del impuls i desig. El infant no desitja pesar-se llargues hores tancat en un aula ,ni amb les normes de circulació , ni amb les regles que regulen la fiscalitat i tantes altres evidencies .En tots aquest casos ens cenyim per normes ,per obligacions fonamentades en dos factors : constitueixen conductes servidores d’una vida bona reeixida i així significa

I es que la llibertat no consisteix  en deixar-se portar pel impuls , tot el contrari ,perquè de fer-ho xi  ens transformem en presoners de les circumstancies  .Hom ha de actuar i prendre decisions d’acord  amb opcions fonamentals  que no estan subjectes a la incertesa del cada dia Nomes així en realitzem ,podem aspirar a una felicitat solida i podem contribuir a construir una bina comunitat I això nomes es possible amb el compromís ;això es amb el vincle amb el seguiment de la norma nascuda de la nostre adhesió  .Jo soc fidel no nomes quan em tinc ganes sinó perquè l’altre espera de mi que ho sigui, Jo soc fidel perquè se que aquest es la conducta socialment necessària per l’estabilitat de la meva família i per tan de la societat .

La llibertat significa també la necessitat de deixar-se guiar per la veritat i ,per tant per l’esforç de cercar-la .Jo menjo verdures perquè se –es veritat – que son necessàries per la meva salut-.Guar-se per la veritat es l’actitud pròpia de la conco humana i la que diferencia del ser animal que te com a guia el missatge del instint que en el seu cas neix sobre tot d’una construcció genètica .El impuls sexual del gos ,no esta condonat per l’allau  de incitacions sexuals  que rep un ser humà al cap del dia  per això funciona linealment, el nostre instint, que impulsa el desig esta,  com es lògic, alterat perquè em construït una cultura que el contrari del instint La contradicció no assimilable que sotmet la ideologia de la desvinculació a la nostre societat  neix del fet que gerna una cultura de masses que ens ordena atendre al instint al desig i deslliurar-lo de la norma que e el fonament del fet cultural Es una dialèctica sense síntesi ,que nomes porta al col·lapse ,com podem observar.

El que desitgem un dia, aquella persona que es encantadora  al cap d’un temps esta plena de defectes .Actuar en funció d’això es el mes lliure i autèntic?    Es mes autèntic un amor que varia als pocs mesos  o aquells que es fidel i estable i no es desdiu mai que es segur –sostenible- i t’acompanya en tota circumstancia .Si es això la qüestió personal i col·lectiva , no esta en facilitat el canvis d’humor , la volubilitat, sinó en construir les condicions objectives i subjectives , col·lectives-culturals ,socials i polítiques  i personals  que ens condueixin  a l fidelitat estable ,al compromís sòlid I això requereix reconeixement- cerca de la veritat- i assumpció plena de la norma-guia , del compromís que ens condueix o n’eixí d’ella