Presentació
Fa un grapat d’anys que volia oferir un bloc que concentrés la major part dels meus articles, conferències i alguns estudis seleccionats pel seu interès més general. També, oferir al mateix temps, les meves darreres aportacions de manera que aquest espai es mantingui permanentment actualitzat.
Però les urgències i necessitats no ho han fet possible fins ara, i la causa de fer-ho realitat és la nova edició actualitzada de La Sociedad Desvinculada. Donar a conèixer aquesta novetat ha estat el punt de suport que m’ha conduït a embolicar-me la manta al cap i començar. Per tant, tractar sobre La Sociedad Desvinculada, que és el que apareix inicialment en aquest espai a la xarxa, és la
causa immediata per construir progressivament la recopilació dels meus textos, ara dispersos en el temps i entre diferents mitjans.
I dic progressivament perquè tot i que no és el meu ofici, ni mai he tingut la pretensió que ho fos, la realitat és que he escrit molt i per això la recopilació no és qüestió de quatre dies. No soc un escriptor en el sentit literari del terme –això és obvi– però si un comunicador, perquè el que em mou és fer partícip els altres d’anàlisis, diagnòstics i conclusions, referides a la realitat en què vivim.
I fer-ho des de la raó i la pretensió o cerca de la veritat, cosa que té el seu risc en ple imperi de l’emotivisme de la cancel·lació.
Aquest espai virtual conté el que fa referència a la societat desvinculada, i els seus desenvolupaments posteriors: una Nova Teoria Crítica, el desplaçament del conflicte al voltant del mode de producció, el conflicte pel mode de vida, a causa de l’aliança objectiva entre el liberalisme cosmopolita de la globalització i el progressisme de gènere, i finalment sobre l’estadi on estem, el de la formació de la dictadura del feminisme de la lluita de gèneres.
Però, com és lògic, aquesta només és una àrea d’interès; n‘hi ha d‘altres. Per descomptat, el de la fe en Crist, el cristianisme i l’Església, la joventut i l’educació, passant per la crisi del medi natural i del clima, la tecnologia, sobretot centrada en el sector agrari, l’energia i la R+D, l’economia de la qual ‘interessa especialment els models de creixement i la Nova Economia Institucional, la sociologia, sobretot referida al capital social i el capital humà. La dimensió moral de tot plegat i la narrativa històrica de les idees i dels fets són altres temes freqüents.
El comentari polític constitueix tot un ampli capítol. De fet, vaig començar a escriure als anys setanta per una raó política, i també per una exigència tècnica. El meu primer llibre, juntament amb Ernest Sena i Frederic Miralles, La Catalunya Pobra, va ser la introducció al nostre país de l’anàlisi territorial de la pobresa.
També m’ha semblat interessant enllaçar amb els projectes en què estic ficat o que dono suport, que és una forma de romoure’ls i així, potser, alguns de vosaltres arribeu a interessar-vos per ells.
Mantindré l’actualitat mitjançant la publicació dels meus articles setmanals i en algun cas també introduiré algun post específic.
Tinc previst un butlletí setmanal amb les novetats perquè em sembla pràctic per a qui hi estigui inte.
En tot cas, espero les vostres opinions amables o crítiques, que seran sens dubte una font de coneixement per a mi. Sempre que calgui respondré per ordre d’arribada i demanant la vostra compressió perquè el temps de què disposo és reduït.
El meu desig és que aquest bloc sigui un servei a la comunitat i un testimoni del temps viscut, ja notòriament llarg. Almenys aquest és el meu propòsit, amb l’esperança que, quan m’arribi el moment de passar comptes davant Aquell a qui ningú enganya, no em sigui d’aplicació allò que Albrecht Haushofer va escriure als seus Sonets de Moabit, el 20 de juliol de 1944, a la seva cel·la en espera de ser executat pels nazis.
M’acusa el cor de negligent
Per haver-me adormit la consciència
I enganyar a mi mateix i a la gent;
per sentir l’allau d’inclemència
I no donar clarament la veu d’alarma.
Tot això sí que exigeix penitència.